El Consell Europeu va aprovar el març de l'any 2000 l'Estratègia de Lisboa (EL), que representa el marc estratègic en què es fixen els objectius fonamentals de la recerca i el desenvolupament (R+D+i) en l'àmbit europeu, i que, per tant, condiciona també els objectius i les estructures de foment d'R+D+i en l'àmbit espanyol i el català.

El propòsit de l'EL és garantir un creixement econòmic europeu basat en el coneixement, en el seu vessant més competitiu i dinàmic. A fi de poder assolir valors similars als Estats Units i al Japó l'any 2010, aquest marc global posa com a fita que la despesa en recerca i innovació tecnològica arribi al 3% del PIB dels països de la UE i es consolidi l'Espai Europeu de Recerca (EER o ERA - European Research Area).

L'any 2004 es van avaluar els objectius i l'estat d'acompliment de l'EL per mitjà sobretot de l'Informe Kok (estudi fet per Wim Kok, primer ministre dels Països Baixos entre 1994 i 2002). Aquest informe va ser fonamental per redreçar les accions que alentien l'assoliment dels objectius plantejats l'any 2000.

L'any 2005, el Consell Europeu, basant-se en l'Informe Kok entre d'altres, va reforçar els objectius de l'EL amb la idea que empreses, universitats i altres actors de l'àmbit europeu s'erigissin en vèrtexs del triangle del coneixement: la seva generació es durà a terme per mitjà de la Recerca, la seva explotació per mitjà de la Innovació i la seva difusió per mitjà de l'Educació Superior.

Dins d'aquest rellançament de l'EL, l'any 2005 es va constituir l'i2010, un nou marc estratègic de la CE pel qual es determinen les orientacions polítiques generals de la societat de la informació i els mitjans de comunicació, amb un clar propòsit d'estimular l'economia digital.

El principal instrument de què disposa Europa per finançar la recerca és el Programa marc (PM). Promou la cooperació translacional; busca la creació d'un mercat interior de recerca que n'augmenti l'excel·lència; impulsa la coordinació d'activitats nacionals i regionals; potencia i enllaça la inversió privada en recerca, i millora la formació i el desenvolupament de la recerca dels investigadors tot afavorint els intercanvis.

Fins l'any 2013, i amb vigència des del 2007, estarem immersos en les estratègies d'actuació del 7è PM, que articula un seguit d'accions i convocatòries que faciliten l'augment del coneixement de les àrees que se subratllen com a prioritàries, amb el propòsit d'aplicar instruments més simples i procediments més flexibles que els proposats en els programes marc anteriors.

El 7è PM, amb un pressupost de 50.521 milions d'euros (excloent-ne el Centre Comú d'Investigació i el programa EURATOM) és el marc que estructura la recerca de la Unió Europea a fi d'assolir sis objectius generals:

1. Creació de pols d'excel·lència europeus mitjançant la col·laboració entre laboratoris.
2. Creació de plataformes tecnològiques europees en els sectors industrials en ple desenvolupament.
3. Reforçament de la coordinació dels programes nacionals de recerca mitjançant iniciatives com l'ERA Net i l'article 169 del Tractat.
4. Creació d'un Consell Europeu de Recerca per estimular la creativitat de la recerca fonamental mitjançant la competició entre equips individuals en l'àmbit europeu.
5. Consecució d'una Europa més atractiva per als investigadors/es.
6. Desenvolupament de les infraestructures de recerca d'interès europeu sobre la base del model de les xarxes transeuropees.

D'aquesta manera, queden articulats els mecanismes de finançament que han de permetre donar continuïtat a les fites assolides amb el 6è PM, consolidar els objectius proposats i constituir un veritable Espai Europeu de Recerca.

El 7è PM s'estructura en quatre programes específics:

1. Cooperació
   Dóna suport a la cooperació entre la indústria i les universitats. Es desenvolupa per mitjà dels esquemes de finançament següents:
   • Projectes col·laboratius (CP).
   • Xarxes d'excel·lència (NOE).
   • Accions de coordinació i suport (CSA).
   • Iniciatives tecnològiques conjuntes (JTI).
   • Coordinació de programes de recerca (ERA-NET, ERA-NET+).
   • Cooperació internacional (INCO).
2. Idees
   Es basa en el finançament de projectes individuals en tots els camps del coneixement, que tinguin la capacitat de canviar perspectives sobre l'entorn. Es tracta d'apostar per projectes arriscats en la frontera del coneixement. Es busca reforçar el dinamisme i la creativitat científica. Es desenvolupa per mitjà dels tipus de finançament següents:
   • Ajuts per a investigadors joves independents (StG).
   • Ajuts per a investigadors avançats (AdG).
3. Persones
   Busca reforçar en quantitat i en qualitat el nombre d'investigadors dedicats a recerca i tecnologia. Inclou potenciar la formació i mobilitat del personal de recerca. Es desenvolupa per mitjà dels tipus de finançament següents:
   • Accions d'acollida (Host): presenta la sol·licitud el centre d'acollida: ITN, COFUND, IAPP.
   • Accions individuals: presenta la sol·licitud l'investigador: IEF, ERG, IOF, IIF, IRG.4.
4. Capacitats
   Dóna suport als establiments de recerca que permetin una economia basada en el coneixement. Pretén reforçar la qualitat i la competitivitat de la recerca a Europa. Es desenvolupa mitjançant els mateixos esquemes de finançament que el Programa de cooperació per donar suport a les activitats següents:
   • Infraestructures de recerca.
   • Recerca en benefici de grups específics (particularment pimes).
   • Regions del coneixement.
   • Potencial de recerca.
   • Ciència en societat.
   • Polítiques de recerca.
   • Cooperació internacional.

El 7è PM identifica deu àrees temàtiques de recerca prioritàries (themes) per al Programa de cooperació:

1. Salut.
2. Alimentació, agricultura i biotecnologia.
3. Tecnologies de la informació i la comunicació.
4. Nanociències, nanotecnologies, materials i noves tecnologies de producció.
5. Energia.
6. Medi ambient (incloent-hi el canvi climàtic).
7. Transport (incloent-hi el sector aeronàutic).
8. Ciències socioeconòmiques i humanitats.
9. Seguretat
10. Espai

La CE va presentar el 26 de novembre de 2008 el Pla de Recuperació Econòmica de la Unió Europea (Recovery Plan) com a resposta a l'actual situació de crisi econòmica. Aquest Pla tracta d'incentivar els sectors més castigats per la recessió com són l'automoció, la construcció i la indústria manufacturera. En el marc d'aquest pla, s'inclouen un seguit d'iniciatives de suport específic a l'R+D+i que seran finançades amb càrrec als pressupostos del programa de cooperació del 7è PM, destinant 1.600 M€ per a consorcis públics i privats d'R+D+i en les línies de treball següents:

• Cotxe elèctric.
• Eficiència i estalvi energètic (EAE) en l'edificació.
• La fàbrica del futur.

Així mateix, la CE proposa també la Programació Conjunta, un procés estratègic, que es basa en un enfocament de baix a dalt amb el compromís d'alt nivell dels estats membres (EM) per posar en comú els seus programes de recerca. Aquesta iniciativa suposa la creació d'un grup d'alt nivell format per persones proposades pels EM per identificar les àrees de programació conjunta adequades, després d'una consulta minuciosa a actors rellevants. A partir del resultat d'aquest grup d'alt nivell, el Consell, a recomanació de la Comissió, seleccionarà algunes àrees per llançar les primeres iniciatives de programació conjuntes.

L'any 1986, amb l'aprovació de la Llei de la ciència, es configuren dues estructures clau per al futur de la recerca a l'estat. D'una banda, el Sistema Espanyol de Ciència i Tecnologia (SECT), que està constituït per administracions públiques, sistemes públics d'R+D+i, organismes de suport a la recerca i empreses. De l'altra, la Comissió Interministerial de Ciència i Tecnologia (CICYT), organisme que vetlla per la coordinació i el seguiment dels plans nacionals d'investigació científica, desenvolupament i innovació tecnològica (PN I+D+I), que són l'instrument del finançament espanyol de la recerca.

Coincidint amb el rellançament de l'EL, Espanya es va proposar analitzar i corregir les debilitats dels seus sistemes d'organització de la recerca, i va marcar noves polítiques econòmiques que li han de permetre estar al nivell de la resta dels països. Aquest exercici d'anàlisi i nou plantejament del futur es coneix com el Programa nacional de reformes (PNR).

Convé remarcar la incorporació de l'estratègia de R+D+i denominada INGENIO 2010, iniciativa presentada el 2006 en què l'Estat espanyol es compromet a incentivar la inversió pública a escala comunitària, nacional i regional a fi d'aconseguir l'any 2010 una inversió en recerca entorn del 2% del PIB, a través de fomentar les relacions entre estats, empreses, universitats i organismes públics de recerca, els quals s'han de convertir en els quatre agents que han de fomentar i liderar l'assoliment de l'Europa del coneixement. INGENIO 2010 significa una millora en la gestió de les polítiques ja existents i una contribució de recursos addicionals destinats a enfortir les actuacions estratègiques i augmentar la ràtio d'inversions en R+D+i sobre el PIB, incrementant la contribució del sector privat a la inversió i equiparant-se amb la d'Europa.

Els recursos focalitzats en aquestes noves actuacions estan centrats en tres nous programes: Programa CENIT, CONSOLIDER i Avanza.

L'eina que ha de vetllar per la salut del Sistema Espanyol de Ciència i Tecnologia fins a l'any 2015 és l'Estratègia Nacional de Ciència i Tecnologia (ENCYT), una nova eina aprovada l'any 2007, que ha diagnosticat els punts febles dels plans nacionals anteriors i ha identificat les millores que s'han d'implementar els propers anys. Pretén ser un element vertebrador integrador pel qual es regeixin les polítiques i programes de recerca i innovació. Els tres principis bàsics que estableix l'ENCYT i que defineixen els punts en què se centren els objectius de futur són: posar la recerca al servei del ciutadà (benestar social, desenvolupament sostenible i igualtat per a la dona), aconseguir que la recerca sigui competitiva dins el món empresarial i reconèixer i promoure la recerca com un element essencial per a la generació de nous coneixements.

En el període que abraça del 2008 al 2011 s'ha fet efectiu un nou Pla nacional (VI PN) que acull els nous instruments que fan possible l'assoliment d'aquests objectius i dóna resposta a les necessitats identificades en les anàlisis de l'àmbit d'actuació espanyol dels darrers anys. El PN és, doncs, l'instrument de programació en què s'estableixen els objectius i les prioritats de la política científica i tecnològica espanyola i l'eix estratègic que defineix l'estructura, la gestió i el finançament de la recerca en l'àmbit estatal.

El PN aposta per situar l'Estat espanyol en l'avantguarda del coneixement, desenvolupant una política integral de ciència, tecnologia i innovació que permeti enfortir la dimensió internacional de la ciència i la tecnologia espanyoles, especialment dins l'Espai Europeu de Recerca.

A fi d'impulsar l'excel·lència científica, millorar la transferència de coneixement en el sector privat i la cooperació pública i privada, el PN s'estructura en quatre àrees:

1. Àrea de coneixement i capacitats cientificotecnològiques.
2. Àrea de foment de la cooperació en investigació o desenvolupament.
3. Àrea de desenvolupament i innovació tecnològica sectorial.
4. Àrea d'accions estratègiques.

En funció d'aquestes quatre àrees, el PN es desenvolupa en sis línies instrumentals d'actuació (LIA) i tretze programes nacionals que vertebren aquestes actuacions:

1. LIA de recursos humans
   • Formació de personal.
   • Mobilitat de personal.
   • Contractació i incorporació de personal.
2. LIA de projectes de R+D+i
   • Projectes d'investigació fonamental.
   • Projectes d'investigació aplicada.
   • Projectes de desenvolupament experimental
   • Projectes d'innovació
3. LIA d'enfortiment institucional
   • Enfortiment institucional.
4. LIA d'infraestructures
   • Infraestructures cientificotecnològiques.
5. LIA d'ús de coneixement
   • Transferència de tecnologia i promoció d'empreses tecnològiques.
6. LIA d'articulació i internacionalització del sistema
   • Xarxes.
   • Cooperació publicoprivada.
   • Internacionalització d'I+D.

El Govern de la Generalitat, a través del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa ha promogut el PNRI per tal de compartir una agenda comuna de país per al desenvolupament d'un nou model de progrés socioeconòmic per a Catalunya basat en la recerca, la innovació i l'educació; un full de ruta en matèria de recerca i innovació per als propers 15 anys. El Comitè Permanent d'Experts del PNRI va lliurar al Govern un Document de bases que va implicar un procés de consulta nacional i internacional amb la participació de més 500 persones de l'empresa, l'administració i el món acadèmic. Després de diverses negociacions amb tots els agents signants i de recollir les seves aportacions es va assolir un consens.

El PNRI es va signar l'octubre de 2008, amb la intenció d'esdevenir un instrument per fer de Catalunya un país capdavanter i amb una societat del benestar avançada i cohesionada, que surti enfortida de la crisi actual i amb un nou model socioeconòmic basat en la recerca, la creativitat, el talent, la innovació i l'educació.

El PNRI pretén que Catalunya esdevingui un pol de referència de recerca i innovació en l'horitzó del 2020. Per assolir-ho estableix com a repte principal la necessitat de definir una estratègia pròpia de focalització i priorització de la recerca que:

• Sigui sòlida i sostinguda en el temps.
• Es formuli a partir de les necessitats, dels reptes i de les oportunitats socioeconòmiques i cientificotecnològiques.
• S'implanti mitjançant les polítiques públiques de la Generalitat, alineades amb les de l'Estat i la UE, i l'establiment de sinergies amb la iniciativa privada.

El Pla de Recerca i Innovació (PRI) 2010-2013 vol ser l'instrument fonamental per als propers quatre anys del desenvolupament del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació (PNRI), un pacte que posa la recerca, la innovació i l'educació com a prioritats estratègiques del país.

És un pla que persegueix la integració transversal en l'acció de Govern dels objectius de recerca i innovació i per això ha volgut posar èmfasi en el treball interdepartamental. A més a més, per primera vegada se sincronitza amb la planificació europea coincidint amb el 7è Programa marc de recerca i desenvolupament tecnològic 2007-2013 de la UE.

La creació d'ACC1Ó (agència d'innovació i internacionalització empresarial) com a fusió del CIDEM, el COPCA i l'ACI, i la creació de Talència (agència de recerca) com a fusió de l'FCRI, l'AGAUR i ICREA, són dos dels instruments que el Govern considera claus per a la implementació del PRI.

El PRI 2010-2013 inclou deu objectius estratègics que marquen les futures polítiques i actuacions. Els set primers tenen una visió estratègica sistèmica amb la voluntat d'impulsar "una sòlida base de generació de coneixement, una activitat productiva i un sector públic innovadors i una societat i uns ciutadans actius que (..) cocreen i coinnoven en comunitats de coneixement i innovació locals i globals":

• millorar el talent científic, creatiu, innovador i emprenedor.
• enfortir el sistema públic de recerca, connectat a la creació de valor.
• promoure la innovació i la internacionalització de les empreses.
• tenir un sector públic innovador.
• involucrar la societat i la ciutadania en el procés científic i d'innovació.
• millorar la governança del sistema d'R+D+I.
• internacionalitzar les comunitats de coneixement i innovació.

El vuitè i novè objectius se centren en focalitzar la R+D+I a reptes socioeconòmics i a capacitar entorns i territoris perquè incorporin coneixement i innovació, i el desè s'orienta a incrementar de forma més eficient la mobilització de recursos.

Pel que fa als recursos, la despesa prevista s'ajustarà a l'escenari del PNRI però revisat en base als canvis en les previsions de creixement. Es preveu que el 2013 es pugui assolir una despesa en R+D de 1.340 M€ i una despesa per al període 2010 – 2013 de 4.497 M€. Quant a la inversió en el foment de la innovació, el compromís és assolir increments percentuals anuals similars o fins i tot superiors als de l'R+D, especialment pel que fa al suport a la innovació empresarial, i també en les polítiques de foment de la innovació social i dels serveis públics.

L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana estableix les competències regionals en matèria d'investigació i desenvolupament, i especifica que correspon a la Generalitat Valenciana el foment del seu propi sistema de ciència i tecnologia, i la promoció de l'articulació i la cooperació entre els seus agents públics i privats que constitueixen el sistema valencià d'investigació, desenvolupament i innovació.

Per això, atesa l'experiència acumulada i tenint en compte les circumstàncies actuals dels recursos cientificotecnològics i empresarials de la Comunitat Valenciana, el Govern valencià va promulgar recentment la Llei 2/2009, de 14 d'abril, de Coordinació del Sistema Valencià d'Investigació Científica i Desenvolupament Tecnològic. Aquesta llei té l'objectiu d'establir el marc general per a la promoció, el sosteniment, la regulació i la difusió de la investigació científica i el desenvolupament tecnològic en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, sobre la base de criteris d'excel·lència, qualitat i competitivitat.

L'eix estratègic d'aquesta nova llei és el Pla General Estratègic de Ciència i Tecnologia de la Comunitat Valenciana (PGECIT), de desenvolupament quinquennal (2009-2013), el qual és l'instrument efectiu per a l'increment dels estàndards d'investigació pròpia, per a la incorporació i la formació d'investigadors en les institucions pròpies de la Comunitat Valenciana i per a la formació dels investigadors que desitgen els centres d'I+D+i de l'empresa.

Aquest Pla General Estratègic de Ciència i Tecnologia de la Comunitat Valenciana és el principal instrument de finançament de la investigació en l'àmbit valencià i es proposa la consecució dels següents:

1. El progrés de la investigació científica i el desenvolupament tecnològic de la Comunitat Valenciana, basat en els avenços científics.
2. El desenvolupament d'una infraestructura d'investigació bàsica d'alta capacitat i qualitat, capaç de dotar la Comunitat Valenciana dels nivells més alts de coneixement.
3. El creixement econòmic, el foment de l'ocupació, la millora de les condicions de treball i de la qualitat de vida a la Comunitat Valenciana.
4. El desenvolupament i l'enfortiment de la capacitat competitiva en l'explotació i la sostenibilitat dels recursos naturals, de la indústria, del comerç, dels mitjans de comunicació i dels mitjans de transport.
5. La millora de la capacitat i qualitat de l'ensenyança per a tots, de forma que es millori el llindar mínim de coneixement científic de tota la ciutadania.
6. L'adequació de la Comunitat Valenciana als canvis que comporta la globalització de la societat del coneixement, de la investigació científica i el desenvolupament tecnològic.
7. La divulgació de la ciència i la tecnologia que ha d'orientar-se a enfortir la cultura científica i tecnològica en la societat valenciana.
8. La millora de la salut i la qualitat de vida.
9. Tots aquells conflictes socials que puguin trobar solució mitjançant la investigació.
10. El medi ambient i la conservació de la natura.
11. En tot el procés de la investigació es garantiran les exigències en matèria de benestar dels animals com a éssers sensibles.

L'elaboració del Pla General Estratègic de Ciència i Tecnologia (PGECIT), la planificació de la durada dels seus programes, la gestió, el seguiment i la integració de les iniciatives sectorials proposades pels diferents departaments de la Generalitat són responsabilitat de la Conferència General de Ciència i Tecnologia (CONCITEC).

La coordinació de la participació de la comunitat científica i dels agents econòmics i socials en l'elaboració, el seguiment i l'avaluació del Pla correspon a l'Alt Consell Consultiu en Investigació, Desenvolupament i Innovació de la Presidència de la Generalitat. L'avaluació dels recursos ajustats als costos per a la realització dels projectes d'investigació i en la previsió dels adequats retorns científics i tecnològics del Pla correspon a l'Agència Valenciana d'Avaluació i Prospectiva (AVAP).

El Pla s'estructura en la classificació de programes següent:

1. Programes d'investigació humanística i social.
2. Programes de ciències experimentals.
3. Programes de desenvolupament tecnològic particularment orientats a impulsar una efectiva i ràpida transferència de tecnologia al teixit empresarial valencià.
4. Programes de suport a la invenció.
5. Programes sectorials d'incorporació i formació de personal investigador.
6. Programes d'I+D de les províncies i els municipis que, pel seu interès general, puguin ser inclosos en el Pla General Estratègic de Ciència i Tecnologia de la Comunitat Valenciana (PGECIT).

En l'execució del Pla General Estratègic de Ciència i Tecnologia de la Comunitat Valenciana poden participar tots els agents que formen part del Marc d'Investigació i Desenvolupament Tecnològic de la Comunitat Valenciana (MIDESTE):

1. Els diferents departaments de la Generalitat amb competències, de caràcter general o específic, en I+D.
2. Els instituts d'investigació de la Comunitat Valenciana, com també les entitats dotades d'equipament, personal científic i amb activitat investigadora permanent, com són:
   1. Les universitats de la Comunitat Valenciana i els seus instituts d'investigació.
   2. Els parcs científics de la Comunitat Valenciana.
   3. Els organismes públics d'investigació de la Generalitat.
   4. L'organització matricial d'instituts superiors d'investigació cooperativa (MISIC).
   5. Les institucions d'investigació de l'Estat, i altres administracions o de titularitat privada, ubicades a la Comunitat Valenciana.
   6. Els centres sanitaris de la Comunitat Valenciana.
3. L'Agència Valenciana d'Avaluació i Prospectiva (AVAP).
4. L'Alt Consell Consultiu en Investigació, Desenvolupament i Innovació de la Presidència de la Generalitat.
5. Les acadèmies de la ciència.
6. Els científics o grups de científics en àrees empíriques, experimentals, tècniques, humanistes i socials formades per a l'execució de projectes d'investigació que pertanyen o realitzen investigacions en entitats jurídiques relatives a la Comunitat Valenciana.
7. Les fundacions subjectes a la competència de la Comunitat Valenciana les finalitats de les quals siguin la investigació i la generació de coneixement.
8. Totes aquelles altres persones físiques o jurídiques que realitzen investigació científica destinada a la creació de tecnologia i de benestar, o que treballen en el desenvolupament d'invencions i sobre les quals la Comunitat Valenciana tingui competència

Després dels successius plans d'R+D+i per als períodes 2001-2004 i 2005-2008, el Govern de les Illes Balears va aprovar el Tercer Pla de Ciència, Tecnologia i Innovació (PCTI) de les Illes Balears 2009-2012 amb la finalitat d'aprofitar l'experiència acumulada i permetre la col·laboració i la coordinació dels diferents organismes que componen l'administració balear en matèria d'innovació.

El PCTI té com a objectiu ajudar els diferents actors del teixit productiu a guanyar competitivitat en els sectors productius de les Illes a través de la tecnologia, la innovació i la generació de coneixement. Pretén donar els instruments necessaris perquè les Illes puguin avançar cap a un model econòmic no tan sols basat en el turisme sinó també en altres sectors, com són la recerca científica d'excel·lència en àrees com la salut i el medi ambient, elements de primer ordre per al benestar de la societat balear.

• Destinataris
  Els destinataris del PCTI són els membres i les institucions de les comunitats científica, tecnològica i empresarial que viuen i/o treballen a les Illes Balears, com també el conjunt de la població que resideix a les Illes Balears.
• Objectius
  
  1. Guanyar competitivitat en empreses i àmbits socioeconòmics en l'àmbit local.
  2. Millorar la productivitat de la recerca d'excel·lència i competitiva per generar coneixement que pugui revertir en innovacions demandades per la societat.
  3. Incrementar els agents del Sistema de Ciència i Innovació de les Illes Balears (SCIIB), la seva capacitació, compromís i confiança.
  4. Obtenir visibilitat local i global dels esforços i els resultats assolits en matèria de ciència i innovació, per així prestigiar la Comunitat balear i difondre'n la cultura científica i innovadora.
• Línies d'actuació
  Hostaleria, transport aeri i marítim i logística, industria nàutica, indústria de l'oci, indústria de la cultura (patrimoni cultural i audiovisual), medi ambient i energia, agroalimentació i aqüicultura, biotecnologia, biomedicina i ciències de la salut, cultura i societat.
• Prioritats
  
  1. Gestió del talent: incrementar el nombre de persones dedicades a la recerca amb activitat a les Illes Balears; formar personal investigador i de suport a la recerca; incorporar personal investigador d'excel·lència i prestigi, empresaris i tècnics amb talent.
  2. Recerca: donar suport als grups de recerca d'excel·lència, competitius i productius; reforçar el sistema R+D+i públic per incrementar la seva competitivitat i eficàcia, i enfortir les infraestructures i equipaments científics i tecnològics.
  3. Innovació: agilitzar els tràmits per a la creació d'empreses, patents i registres, com també promoure la realització de projectes d'innovació a les empreses.
  4. Transferència de coneixement: augmentar l'eficàcia en la transferència de nou coneixement a las empreses i institucions.
  5. Governança i capital social: programes de representació internacional, com també de divulgació de la ciència, la tecnologia i la innovació.